Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Apunteu-vos la paraulota, lletja i perillosa

HIPERSEXUALITZACIÓ. Aquesta és la paraulota que tot el que té de lletja i de llarga ho té de perillosa. Sobretot per a les nenes. Demà dediquem un dossier a denunciar i alertar sobre un perill del qual som conscients però que segurament minimitzem. Ho publiquem el 8 de març però no és el típic tema del dia de la dona treballadora. I, com tots els temes que afecten les dones, no és un tema de dones, és un tema de la societat, on els homes també, naturalment, hem de sentir-nos interpel·lats a arreglar-lo.

Parlem d’esclaves de la imatge de dotze anys, nenes immerses en una societat on es fomenta la imatge de les noies sexis, on els estereotips van penetrant, on els videoclips de les seves heroïnes són un espectacle molt explícit d’exhibició i refregament de cossos nus. Cal no simplificar els responsables. N’hi ha molts. Però convé assenyalar-los. A vegades costa per no ser acusats de moralistes o de carques, perquè la pressió social actual més estesa és que qui se’n queixa és un reprimit o no ho entén o no ho sap disfrutar. Ens preguntem per què hi ha nenes que perden la infància i perpetuen un model en què se les valora pel maquillatge o la talla de sostenidors. Llegiu sobretot Marina Subirats, que en dóna les claus. Ho resumeixo. Era més fàcil rebel·lar-se contra el que no et deixava anar a la universitat o sortir de nit. Ara el missatge és el contrari: “Tu, dona, ho pots fer tot. I si a més et poses uns talons de pam i t’operes els pits, el teu èxit serà segur”. Conclou Subirats: “Ser dona objecte ja no és una mutilació, és un plaer, aparentment”. El xantatge que si no notes el plaer és culpa teva el provoca la paraulota que us deia: hipersexualització.

PUBLICITAT
PUBLICITAT