Bones notícies que ens fan ser molt humils
NI ÉS CERT QUE els lectors no valorin les bones notícies ni és cert que no n’hi hagi. La ciència ens en proporciona sovint, i la medicina del país també. Avui expliquem el cas de l’Elena, diagnosticada d’esquizofrènia fa vint-i-cinc anys, que fa uns mesos va ser sotmesa a una intervenció pionera a l’Hospital de Sant Pau que de moment ha sigut exitosa i l’ha alliberat dels símptomes de deliris i al·lucinacions. No està curada, no estem parlant d’un miracle aïllat sinó d’un fet molt més modest però que és un avenç mèdic dels que milloren la qualitat de vida i obren noves vies possibles per atacar l’esquizofrènia. Que el primer cop al món que es fa això sigui a Barcelona és un motiu d’orgull, però no ho ha de ser de cofoisme sinó de concentració per com es pot garantir que es mantingui i augmenti el nivell de qualitat i els recursos per a la investigació. La sensació és estranya, perquè al costat de la satisfacció per com anem entenent el funcionament del cervell hi ha la cura d’humilitat per tot el que no sabem encara, i per acabar de pair la capacitat que té la nostra ment per crear-nos realitats. A la pacient se li han implantat elèctrodes al cervell que alliberen petites càrregues d’electricitat per modificar “circuits cerebrals alterats”. És una tècnica d’estimulació cerebral profunda.
El que aconsegueixen els fàrmacs i les intervencions quirúrgiques per corregir conductes del cervell emociona per com avancem i espanta per la fragilitat del que considerem la nostra consciència. Els que sovint pensem que som el que pensem ens sentim obligats a pensar-ho dues vegades quan assumim la part tècnica, la part mecànica, el component elèctric que té tot plegat.
