Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Cal molta més crítica i menys desqualificació

ESTEM MÉS PREPARATS per a la desqualificació que per a la crítica. Amb això ja estic assumint com a sinònim de crítica el repàs argumentat dels defectes o contradiccions d'un projecte o actuació o institució o persona. Que algú et desqualifiqui gratuïtament permet endurir la pell, pot fer un mal momentani però no penetra, perquè és superficial. Fins i tot et referma en la teva posició, perquè com que no està raonada, la desqualificació s'autodesqualifica. A més, com que insultar i difamar és moda, si tens una mínima projecció pública vas assumint la gent que et té mania, que et té ganes. A ningú no li agrada, però s'integra com a dany col·lateral, i si no hi ha profunditat ni veritat en el que diuen, ho ignores. Trobo a faltar, en canvi, valentia crítica dels nostres, per dir-ho així. Com que anem fent un món dual, els que van amb mi i els que no, acabem reclamant incondicionalitats. "De tu sí que no m'ho esperava", et diuen si ets crític. Crec profundament en les incondicionalitats, però amb poquíssimes persones, i entenent que la incondicionalitat no només permet sinó que obliga a dir-los què penses d'ells, i a advertir-los si creus que s'equivoquen. Els suports emocionals poden ser permanents, però el judici sobre què fan ha de ser honest. Hem d'aprendre a ser més crítics (i més autocrítics) i a escoltar (i agrair) el que ens diuen de negatiu sobre el que fem els que ens estimen i ens volen bé. Perquè poden tenir raó, i perquè sense aquesta vigilància no podrem canviar, que és l'única opció de millorar.