Banc dels Aliments: el millor i el pitjor

VAIG CONÈIXER el Banc dels Aliments fa nou anys, quan vam muntar la primera edició del Tió Solidari de l’ Eduqueu les criatures, a Catalunya Ràdio, que l’emissora ha anat fent seu i mantenint quan fundar l’ARA em va fer deixar aquell programa que tant estimava. L’organització em va impressionar per molts motius. Per la idea brillant d’aprofitar aliments que són excedents en cadenes de supermercats, per l’eficiència logística, per com es converteixen en proveïdors de tota mena de casals i esplais i centres per garantir àpats a gent que passa gana. Per l’ètica i la justícia en el repartiment. I celebro que últimament hagin col·locat al calendari amb tanta repercussió i èxit El Gran Recapte, que mobilitza 25.000 voluntaris i recull un munt de tones de menjar. Aquest any es fa aquest divendres i dissabte, 25 i 26, amb el repte de millorar la qualitat dels productes que demanen que deixem quan anem al súper. És un banc que no dóna interessos però que ens interessa molt que faci bé la feina. No cobra comissions, sinó que ens ofereix la missió d’ajudar els altres i educar les criatures en la necessitat de fer costat als que ho necessiten. A diferència dels altres bancs, que tendeixen a deixar-te diners quan no els necessites i a reclamar-te’ls de mala manera quan no en tens, aquest té la filosofia oposada: està al servei dels descavalcats del sistema, dels desnonats.

Ens hi acabem acostumant, però ajuntar 25.000 voluntaris per a una feina tan precisa es digne d’un poble que està entrenat per a la solidaritat i per arremangar-se quan cal. Ens hi acabem acostumant, però que calguin -no només aquest cap de setmana, sinó tot l’any- tantes tones d’aliments bàsics per garantir la supervivència de centenars de milers de catalans és una autèntica vergonya, la pitjor notícia d’El Gran Recapte. Per això cal sortir al rescat d’aquest Banc dels Aliments, el que sí que rescata persones.