César González: “A La Sexta fem de fàbrica d’arguments per al bar o l’oficina”

BarcelonaEts el cap d’informatius de La Sexta. Una persona molt influent, als 38 anys.

El meu pare, que ha sigut cap molt de temps, sempre m’ha dit el mateix: el teu objectiu com a cap és que no et converteixis en imprescindible. Si aconsegueixes ser prescindible, vol dir que has fet la feina de puta mare. Si ets imprescindible, ets un cap de merda.

En quina fase estàs?

En fase de desastre total [riu].

Quant de temps portes aquí?

Des que va començar La Sexta, fa nou anys. La Sexta neix sense informatius, neix amb el Mundial. Un canal d’Emilio Aragón tocant el piano, d’Andrés Montes dient “La vida es maravillosa ”... Les referències informatives eren zero. El Mundial era al juny, i fins al setembre no van aparèixer els informatius. Vaig entrar-hi amb 29 anys com a director d’informatius. No sabia res de televisió, només encendre-la i canviar de canal. Però va ser molt xulo perquè no hi havia res posat, només els endolls, i això donava unes possibilitats enormes.

¿I d’aquí a ser líders a Espanya en les nits electorals què ha passat?

Hi ha una primera fase amb una Sexta feliç en què l’humor era el referent i en què vam començar a fer uns informatius amb unes noies joves referenciades per Televisió Espanyola: la Mamen, la Cristina, l’Elena Resano... Fèiem una informació júnior, perquè la gent era molt jove. Va ser una fase meravellosa en què estàvem per sota de la mitjana de la cadena i per això podíem experimentar. Del 0,8% d’audiència al 14,5% d’ara hi ha un camí. Del primer que ens adonem és que és impossible parlar a l’espectador com ho fan els altres. Vam agafar un llenguatge horitzontal, de barra de bar. Fèiem un informatiu molt més marcat ideològicament i amb apostes clares. Curiosament apostem per la informació del totxo, l’ecològica, la denúncia de corrupció...

I després?

El 2011 esclata el 15-M, que fa canviar el consum d’informació. La gent passa de preocupar-se per la casa a la platja, o el cotxe que es comprarà, a fer-ho perquè li embarguen la casa o no té diners per al cotxe. I es pregunta per què passa això. Hi havia una espècie de somnífer en certs mitjans, que feien periodisme per a periodistes o periodisme declaratiu. Molts mitjans no van cobrir el 15-M.

I comenceu a créixer.

Ens hi vam abocar. Ja havíem caminat pel desert assajant el nou llenguatge. La gent volia política, economia, volia entendre. És un fenomen de periodisme explicatiu. Llavors coincideix amb la desaparició absoluta de l’esperit de Televisió Espanyola, quan en marxa Fran Llorente. El públic, que ja és intel·ligent i té sensibilitat, abandona La 1 de forma bestial i troba refugi a La Sexta. Arriba la fusió amb Antena 3, ens deixen obrir Más vale tarde, La Sexta noche, Al rojo vivo ja s’està consolidant, tenim l’Évole, apareix El objetivo d’Ana Pastor, tenim El intermedio, que afina la seva sàtira política, i ens convertim en un canal de referència d’informació i actualitat.

I passeu a ser els més influents.

I vam entendre que no podíem ser tan macarres, perquè hem de treballar per a molta més gent i el bar és més gran. El fem més confortable, però mantenint la fermesa del missatge i el pragmatisme de ser útil per al ciutadà. El gran premi és liderar les tres últimes nits electorals: europees, andaluses i municipals.

Sou una cadena d’oposició?

Es diu que a les cadenes d’esquerra els va millor quan mana el PP. Durant molt de temps vam tenir l’etiqueta de televisió de Zapatero, i ens va costar molt treure-la. Et puc assegurar que si som una televisió d’oposició tenim una capacitat collonuda per fer-los emprenyar a tots. Se’ns emprenyen el PSOE, Podem, els partits autonòmics... Els que menys s’emprenyen són Ciutadans, però no trigaran.

¿ Al rojo vivo i La Sexta noche els consideres informatius o entreteniment?

Al rojo vivo és un programa polític i d’actualitat, sens dubte. La Sexta noche és un fenomen brutal. És un programa que porta la política al prime time, que no s’havia fet fins ara. A la vida hi ha passió, i sense passió les coses són molt avorrides. A La Sexta noche hi trobes economistes fent explicacions de 45 minuts sobre el sistema de pensions, el preu de la gasolina o els impostos. On abans hi havia futbol i realities ara fem economia.

Què té de passió veritable i què té de teatre una tertúlia com La Sexta noche, amb Inda i Marhuenda?

L’ambient de confrontació d’idees i opinions és bestial. És important tenir respecte per la intel·ligència de l’espectador. Servim de fàbrica d’arguments per al bar o a l’oficina. La gent escolta, aprèn, debat, confronta i reté, i ho repeteix en les seves discussions.

Diuen que és el Sálvame de la política.

Em sembla bastant esnob dir això, i una falta de respecte al ciutadà. No s’ha de confondre l’audiència de Supervivientes amb la d’una entrevista a Alberto Garzón o Pablo Iglesias. Entre esnobisme i enveja... En el fons, passa que la política deixa de ser la parcel·la privada d’uns pocs. Abans era molt més fàcil que un diari poderós influís i controlés.

Us heu inventat Pablo Iglesias.

Això és mentida. Els primers que porten Pablo Iglesias són els d’Intereconomía. Bé, i abans surt a TVE, al canal 24 hores.

El descobreixes allà?

Buscàvem algú que representés aquesta part de la societat no representada a la taula. Vam veure el Pablo a 13TV, a Intereconomía, i vam pensar que representava això. Aleshores va passar a ser una vuitena part d’un programa de televisió. Ell passa a representar el seu concepte de la política amb set persones més, i no tots els dissabtes. Pablo Iglesias no va ser a Al rojo vivo, Más vale tarde o als informatius de La Sexta fins a la campanya electoral de les europees. Truques a un professor universitari per representar un paper en una taula, arriben les europees i ho peta, contra el que pensava molta gent, que ni s’ho imaginava. De fet, la nit de les europees l’única càmera en directe a la seu de Podem era la nostra.

Hi ha hagut teories conspiratòries.

Sí, i fins i tot he sentit dir que el PP s’inventa Podem per bloquejar el PSOE. O que després decideix inventar Ciutadans per debilitar Podem...

No creus en les teories conspiratòries?

El problema és que jo ho he viscut. Hi ha mitjans on fins i tot després de les europees no existia Podem. La gent crida al carrer que hi ha una notícia i tu no vols veure-la. I quan la dónes, dius que és un invent televisiu. No, no te n’has assabentat. Això serveix per a determinades elits periodístiques i polítiques. “Què fem? Culpem La Sexta”. Però aleshores Vidal-Quadras hauria d’arrasar perquè surt molt a la televisió. Carmona és el polític que més ha sortit a La Sexta, Echenique hauria d’haver quedat primer a Saragossa... No n’hi ha prou amb la televisió, això és una falta de respecte al ciutadà. L’any 1996 el públic espanyol tenia una edat política mental de 8 anys, però ara ja no. I li has de parlar com a major d’edat, no hi ha res més ridícul que parlar a un noi de 14 anys com si en tingués 3.

Ara esteu més vigilats. Més pressió?

Si passa una setmana i no m’ha trucat ningú per pressionar-me, m’acolloneixo perquè vol dir que ho estic fent com el cul. Si no et pressionen, preocupa’t.

Catalunya ven? Ara en parleu menys.

A veure, la telenovel·la de la independència no dóna audiència, és una realitat demostrable en tots els mitjans. A la resta d’Espanya avorreix.

Va haver-hi un moment que funcionava.

Quan s’acosta una decisió, una Diada, una consulta... però la telenovel·la diària no és interessant. Des de La Sexta creiem que hem fet que una part important del públic s’acosti al tema català amb respecte, i que està fins als collons que a Espanya es parli de Catalunya amb menyspreu, paternalisme, tensió. A La Sexta hem intentat sempre escoltar Esquerra, que Tardà entri a Al rojo vivo, que Junqueras sigui entrevistat a programes de prime time, o Artur Mas...

Parleu de l’independentisme, però sovint amb tothom en contra.

És la vida. Massatges els justos, ni als uns ni als altres. He posat Pablo Iglesias amb Lucía Méndez i Eduardo Inda, i quan ve Cospedal es menja 45 minuts de Bárcenas. A veure si vindrà Mas o Junqueras i els farem un massatge... Ana Pastor és dura amb Artur Mas quan l’entrevista, i amb De Guindos també. Tenim la sensació que se’ns respecta des de Catalunya.

Si quedem d’aquí deu anys, ¿hi haurà tertúlies encara?

Segurament no hi haurà tanta tensió informativa. Espero que en algun moment s’aturi aquesta corrupció desbordada. Deia el president del govern que les televisions martellegem amb la corrupció, que és culpa nostra. Un martell no va a l’aire, sinó a un clau, i en tenim 700 a la taula. Hi ha hagut setmanes amb polítics imputats cada dia.

En el Barça-Madrid, ¿La Sexta és neutral? Tu véns de Real Madrid TV...

A veure, en el Barça-Madrid, ¿Pedrerol és neutral? No. Crec que l’esport no és tan seriós com la política. No ens tornem bojos. Algú del Barça pot veure La Sexta com un canal blanquet, és possible.

Quan teniu més audiència, quan guanya el Barça o quan guanya el Madrid?

El Madrid. El Barça està perdent molta audiència. Les últimes finals de Copa i Champions han sigut de les menys vistes. És un tema estadístic, no una opinió. La final de Berlín va ser la menys vista d’un equip espanyol els últims 15 anys. El madridista ha decidit que aquest any no li agrada el futbol, sinó el bàsquet.

Com veus el futur del periodisme?

No està en crisi, és una fal·làcia total. Seria bo començar a aplaudir qui fa bon periodisme i deixar de queixar-nos que està fet una merda. Necessitem bons editors, directors i caps de secció que facin de mur de contenció. La tasca més important del periodisme, denunciar abusos, corrupció i desigualtat, s’està fent. Hem de deixar de queixar-nos.