09/06/2015

Claudio Magris i els drets innegociables

2 min

HE TINGUT LA SORT de conversar amb Claudio Magris, un gran humanista europeu. Ho podreu llegir diumenge, coincidint amb la distribució que fa l’ARA de la seva conferència Ulisses després d’Homer, de la col·lecció del CCCB. Magris ha citat Todorov per donar suport a la seva idea dels innegociables. Reivindica un relativisme que permeti anar-nos adaptant als temps, una flexibilitat que enriqueixi el debat en un món canviant, però nega rotundament que de tot se’n pugui tornar a parlar com si no haguéssim avançat. Aquests progressos innegociables, aquesta línia vermella, els marca de manera clara la igualtat de drets sense discriminació per motius d’origen, sexe o religió. I amb vehemència reclama que no totes les opinions siguin igual de vàlides, igual de respectables, que n’hi ha que no ho són gens.

L’epidèmia que pretén donar el mateix valor o el mateix pes a tothom que obre la boca és perillosa. I genera un efecte per a mi encara més pervers, i és la negociació segons la qual s’ha de buscar el centre en un exercici de regateig en què confonem l’equidistància amb la justícia. Que la veritat és al mig pot ser cert, però depèn d’on siguin els extrems. El punt mitjà entre una actitud moderada i una d’extremista acaba sent en un extrem. Amb la lògica absurda amb què en un regateig algú posa un preu caríssim, l’altre el posa baixíssim i quan arriben al mig algú ha sigut víctima de l’enredada del segle, hi ha qui vol renegociar els drets humans com si fos una subhasta per concedir els mínims. Ser flexible és una virtut si saps on vas i acceptes el marge de maniobra per avançar sense cedir en el que és moralment innegociable.

stats