Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Confirmat: sempre es pot caure més avall

EL PP CATALÀ camina a tota velocitat cap a les cotes més baixes. No només en resultats. També en aquestes llistes fantasma (com el PSC), i els arguments amb què les justifiquen. I amb l’ ajut de Wert crispant les escoles, a veure si la guerra de la llengua els fa més agressius amb la immersió que Ciutadans. García Albiol i els seus cartells prometent fer neteja. I ara, la candidata de Rubí, copiant literalment l’eslògan de Le Pen, i el de la Plataforma per Catalunya d’Anglada: Primer els de casa. Fa vergonya, fa tota la vergonya que no tenen, i té l’agreujant, com expliquem avui, de no ser res anecdòtic, atzarós, improvisat. Presumeixen que la fórmula de Badalona funciona. I a les xarxes et pots trobar des que el PP de Figueres criminalitza l’alcaldessa per haver-se fet una foto al costat d’immigrants (“Primer els de fora”, denuncien aquí exaltats) o que la del PP de l’Arboç ridiculitza una tuitaire perquè està “casada amb un negre”. Sembla un concurs de despropòsits a la recerca de la misèria, de la nàusea moral.

En l’etern dilema entre ignorar aquests fets per no donar-los més protagonisme o bé denunciar-los, és bastant evident que si el PP és el partit que mana a l’estat espanyol, si els cartells i banderoles són oficials, impresos, si els atacs estan dissenyats per posar la xenofòbia al centre de la campanya, ens sentim obligats a dir-los que prou. Que ningú no neix amb uns papers a sota el braç. Que agitar baixes passions és la manera més desgraciada d’esgarrapar vots. Que intentar malmetre la convivència és el pitjor que pot fer qui aspira a governar. I que els hi recordarem sempre, els hi discutirem sempre. Primer, decència i dignitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT