Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Davant de fets irracionals, calma i estima

TOT POT EMPITJORAR. I el dolor i la perplexitat que semblaven insuperables han crescut encara més en conèixer les circumstàncies en què van morir els passatgers de l’avió. Tenir un culpable ho simplifica tot i alhora ho fa molt més absurd, esfereïdor. La irracionalitat ens envaeix i caldrà trobar altes dosis de racionalitat per combatre-la. Sap molt greu que una societat encadeni errors i entri en l’espiral de crear mesures il·lògiques per prevenir fets il·lògics. En això estarem els propers dies i setmanes, i ara que tot és més fosc convé obrir la llum i no deixar-nos envair per histèries.

Però el que em fa perdre de debò la son és el dolor dels familiars. Com pots superar aquesta allau de males notícies esgarrifoses, com pots escapar-te de la irracionalitat si t’ha arrencat de cop el pare o la mare dels teus fills, o un fill, o el teu pare o la teva germana? Aquí sí que reclamar calma és tan ben intencionat com impossible, aquí sí que només un entorn proper carregat d’estima podrà obrar el miracle. I ho farà, ho sabem. Amb la mateixa certesa amb què imagino les nits d’alguns familiars i se’m fan insuportables, amb la mateixa convicció que considero la seva desgràcia com una de les més tortuoses i cruels que es pot patir, goso afirmar que aquestes persones ara destrossades tornaran a somriure, faran feliços els seus fills i aprendran a superar el que ara sembla, i és, insuperable. Hi conviuran. Per aconseguir-ho els caldran tones d’amor, de suport desinteressat, de paciència, d’entrega delicada, de respecte, de naturalitat i d’alegria sincera de la gent més propera. I d’una societat que demostra de debò la seva maduresa en casos tan salvatgement excepcionals.

PUBLICITAT
PUBLICITAT