Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Despistats, descentrats, i ara desesperats

DESPISTATS. No van voler entendre la manifestació del 10-J del 2010, ni se'ls va acudir que allò podia ser l'inici d'un nou camí, no una simple rebequeria pel fracàs de l'Estatut. DESCOL·LOCATS. Les minories de l'establishment acostumades a manar es van anar veient apartades del centre, però, impassibles, menystenien qualsevol opció que el sobiranisme avancés. DESCENTRATS. Quan Mas fa el pas després de l'11-S del 2012 i Rajoy es nega a parlar del pacte fiscal, se senten fora de joc i fan tota mena de girs -des de l'acostament indissimulat fins a la guerra bruta-. DESCANSATS. Que Mas no obtingués majoria absoluta va fer que es precipitessin a celebrar que el camí cap a l'estat propi s'havia acabat, confonent desitjos amb realitat. DESCONCERTATS. Pronostiquen que això no va enlloc, inventen vies virtuals, fan anàlisis ficcionades, i se'n van al llit satisfets, però quan es desperten la majoria sobiranista continua allà. DESACREDITATS. És com acaben els que promouen pactes que no arriben i gasten la seva influència en declivi posant traves a la democràcia. DESCARATS. Pots ridiculitzar una minoria, però quan intentes ridiculitzar una majoria, la majoria adverteix que intentes manipular, i la teva influència real es desinfla encara més. DESESPERATS. Els últims moviments delaten nervis, han perdut del tot la confiança en les seves opcions de persuadir la gent, per això volen impedir que s'expressi. Cal estar alerta: tenen totes les de perdre però, com que no hi estan acostumats, no en saben.