Estudieu amb ganes, que això ho arreglarem

AMB LES NOTES de selectivitat sota el braç, milers de joves que aquest any 2015 arriben a la majoria d’edat estan nerviosos per si les notes de tall els permetran accedir al que han decidit que fos la seva primera opció. M’agradaria dir-los que la decisió és importantíssima, i alhora no és tan important. És importantíssima perquè l’han presa ells, perquè els ha costat, perquè marca un horitzó, perquè els encarrila d’alguna manera. I no és tan important perquè no té res de definitiva, és provisional, com tot ho acaba sent. El més rellevant és aprendre a triar, a arriscar, a ser conseqüents, a fer que l’opció triada acabi sent bona, fent-la bona amb la dedicació. A més crec, sincerament, que els estudis universitaris i la il·lusió amb què te’ls agafes i els amics que faràs i el grau de maduració al qual arribaràs tenen menys a veure amb la carrera concreta i tenen molt a veure amb l’actitud, amb posar-s’hi amb els cinc sentits, intensament. Com a afortunat, com a nascut el 1965 que he pogut estudiar el que els meus pares no van poder, gràcies al seu esforç, entenc que els nostres fills probablement ho tindran més difícil. Però convé recordar-los que, encara que no ho tinguin de cara com alguns de nosaltres, encara ho tenen molt millor que els nostres pares i els nostres avis, per ser justos amb la història. El fet que tot sigui més difícil pot semblar una bona excusa per desanimar-se, però fa temps que penso tot el contrari, que només pot ser un estímul per arremangar-se. Sobretot afortunats que poden fer estudis universitaris. Que valorin que no tothom té aquesta sort, que s’ho agafin amb ganes i que l’aprofitin. I que arreglin el que no funciona, per a ells i per als que vindran.