I AQUÍ
Misc 21/10/2012

Grans errors que no podem repetir

i
Carles Capdevila
2 min

La superioritat moral amb què ridiculitzem inversions nefastes en infrastructures per part del govern espanyol i denunciem les que no ens arriben no ens ha de fer oblidar els errors garrafals que hem comès solets. Avui a Societat hi ha un catàleg de nyaps urbanístics, inversions desproporcionades en biblioteques, pavellons, museus i fires que la crisi ha convertit en edificis fantasma. Són casos flagrants, però per desgràcia no són únics. S'han malbaratat diners construint estructures inútils i cares de mantenir, oblidant l'expressió que avisa del risc de començar la casa per la teulada . Teulades impressionants per a parcs o vivers empresarials buits, perquè els diners es van gastar en el totxo i no a incentivar els que l'havien d'omplir. Els mateixos anys en què molts ajuntaments deixaven d'ajudar entitats de joves o organitzadors de festes per professionalitzar el sector i controlar-lo. Resultat: tot més car i menys participatiu. Es penalitzava un teixit associatiu de veritat, la Catalunya amateur, i es creava una xarxa cara i ineficient. Alguns disbarats la crisi els arregla a mitges, perquè atura despeses inútils. Però no cura el problema d'arrel, la falta de sentit comú, la necessitat d'estructures àgils, també les mentals, per afavorir, empènyer i sobretot deixar fer la gent que té ganes de fer coses. Sí, estem creant un relat de l'emprenedoria, un discurs de les oportunitats. Però sisplau, que això no sigui un altre edifici grandiloqüent però inútil, de palla, construït amb paraules tòpiques. Que l'emprenedor que ho és de debò tingui ajuts de veritat, facilitats reals, no li calen ni edificis buits ni sermons emotius. Que el temps entre tenir les idees i fer-les possibles sigui mínim, que la creativitat en la generació de noves empreses es vegi incentivada.

stats