Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

He vingut aquí perquè parleu del meu cas

NOTO UNA VISIÓ massa directa, explícita i sovint tancada del que significa per a alguna gent que parlem del seu tema. Tinc la sensació que si parlem de solidaritat a través d'una entitat estem fomentant-la en general. I que si denunciem un tema de transports estudiant un cas estem sensibilitzant sobre la situació global. I si fem una crida a anar al teatre a partir d'una obra convidem els lectors cap a les arts escèniques, no només aquella peça. I si analitzem un cas de sexisme en alguns anuncis estem obrint el debat més genèric sobre tot tipus de discriminacions. De fet, gairebé en tinc la certesa, que per a molts lectors funciona així. Sobretot quan no és el nostre tema, allò ens serveix com a visió d'interès general. Però quan és la nostra àrea, les reaccions són més crítiques. Per què parleu precisament d'aquesta ONG i no de la nostra? Per què heu triat aquest exemple i no el meu, que és més greu? Més escandalós que aquest cas que abordeu ho és aquest altre, i no en dieu res. Ho entenc, tots tendim a escombrar cap a casa. Però em desconcerta el concepte petit de la paraula casa, que t'inclou a tu i també els teus semblants. Em xoca que justament rebem queixes just quan parlem de temes propers als que ens reclamen, no quan parlem d'aspectes que no hi tenen res a veure. Em preocupa la manca de visió un pelet més aèria, menys endogàmica o egocèntrica, per entendre que poden parlar de tu sense parlar directament de tu. I quan ho fan seria més lògic estar-ne satisfet, i no enfadat.