Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

L’assignació d’indecisos i la loteria primitiva

Immersos de ple en el camí cap al dret a decidir, sobta que la majoria més sòlida, segons les enquestes, sigui la dels indecisos. Pràcticament la meitat. Això fa que els partits, i sobretot els caps de campanya, declarin, excitats, que aquesta serà “la campanya més decisiva”.

Hi ha una altra dada. També la meitat dels enquestats diuen que no els interessa la campanya. I hi ha una deducció possible: ¿i si els indecisos i els que no estaran pendents de la campanya són els mateixos?

Anem a pams. Com ens imaginem els indecisos? N’hi ha de tots, però el gruix central no troba candidat que el representi. Per excés o per defecte? ¿Ens els imaginem en un restaurant sofisticat on la carta és tan llarga i seductora que et bloqueges perquè ho voldries tot? ¿O ens els imaginem en un menú on descartes un plat perquè no t’agrada la ceba, l’altre perquè estàs de dieta i el tercer perquè ja ho vas menjar ahir i et tornava tota la tarda?

¿I si la campanya interessa sobretot als decidits, als motivats, als periodistes i politòlegs, als caps de campanya, als lectors més polititzats, però no als indecisos? Llavors hi haurà dues opcions, dues alternatives, dos camins. Els indecisos que el dubte els deixa dormir perfectament improvisaran a última hora què fan. O decidiran no anar-hi, passant de presumptes votants indecisos a decidits abstencionistes, o decidiran de forma intuïtiva quina butlleta agafen. Com que són molts, més que mai, i com que els motius pels quals n’hi ha tants són tan diversos, cada cop que algú assigna els indecisos a una opció concreta està practicant un mètode demoscòpic que tècnicament caldria anomenar loteria primitiva.

PUBLICITAT
PUBLICITAT