Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'hora de dir les coses pel seu nom

NO US PERDEU -sisplau- l'ARA de demà diumenge, que dedica un dossier a la batalla per les paraules que discorre en paral·lel al procés cap a l'estat propi i els intents de frenar-lo. El diccionari del sobiranisme, i el de l'immobilisme, delata com en un moment clau els conceptes ajuden a aclarir o confondre, suavitzar o endurir. Va començar com un joc subtil d'eufemismes, però ara, a més del xoc de trens, hi ha un evident xoc de paraules. Des que algú va tenir la lucidesa de denunciar el "per què en diuen amor quan volen dir sexe", tenim un mecanisme pel qual analitzem què porta a triar un terme en lloc d'un altre, i és saludable sospitar del que vol amagar intencions reals darrere paraules. O del que mira de colar significats diferents als conceptes que s'apropia. Sento aquests dies apel·lar al valor del consens a gent que voldria impedir la consulta amb pactes secrets des de despatxos, i convé recordar-los que els acords d'uns quants contra la voluntat de les majories no té nom. Bé, sí que el té, i no és consens, precisament. Amb un conflicte evident i una situació insostenible, amb voluntats clares de decidir el futur a les urnes, a 45 dies del límit per saber la pregunta de la consulta tal com ha promès el govern complint el seu mandat electoral, em pregunto qui pot preferir una formulació confusa a una de clara. I en nom de qui i de què. L'editorial que hem preparat per demà té una mida especial i procura, per coherència i per responsabilitat, parlar clar i català, des del títol fins a l'última paraula.