07/10/2012

Lliçons periodístiques de Vinader

2 min

M'agrada que a l'entrevista d'avui al suplement Ara Tu el periodista d'investigació Xavier Vinader es declari optimista sobre una professió que ha convertit en sacerdoci i de la qual es mostra decebut en molts aspectes. Li llegireu frases com aquestes: "Penso que el periodisme està amb respiració assistida i té capacitat de recuperació. Hi haurà traumes, però és necessari per a una societat lliure i transparent i equilibrada. La classe periodística té capacitat de lluita i molt a aportar". M'agrada la seva lucidesa fent un diagnòstic de l'evolució de la nostra feina, des de la posició privilegiada d'haver estat un dels romàntics que va viure enormes avenços en l'inici de la democràcia i l'estancament i acomodació posterior. M'agrada que puguem parlar de l'ofici de manera honesta i autocrítica per buscar noves eines per garantir-ne l'essència i el futur en temps de crisi de models, canvis tecnòlogics i dificultats a tot el món per poder pagar el periodisme d'investigació. M'agrada quan diu que la llibertat d'expressió, com la democràcia, s'han de defensar cada dia perquè si bades, recules en l'espai conquerit. M'agrada que veterans com ell es mantinguin actius, combatius, i ajudin noves generacions amb la feina diària, l'experiència i l'esperit crític. M'agrada la gent que sap combinar la mirada pessimista sobre el que veu amb l'entusiasme per lluitar-hi cada matí. M'agrada creure que, amb el compromís del públic que pot fer sostenibles i per tant lliures els mitjans, anirem eixamplant la capacitat de fer bon periodisme, el que es fa imprescindible, el que és necessàriament incòmode, el que arrisca i se la juga conscient que és el seu deure i convençut que se'n sortirà perquè té al darrere la força dels lectors.

stats