Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Lliçons apreses i no apreses de Fukushima

AVUI FA 4 ANYS de Fukushima. Va ser, segurament, la primera gran desgràcia coberta per l’ARA. Un tsunami, un terratrèmol i una crisi nuclear. Recordo les portades, dramàtiques, les fotos de pobles desapareguts. I com ens va arribar a impactar. Estem acostumats a notícies que generen un màxim consum d’audiència i a d’altres que no. Les d’internacional no solen entrar en aquests rànquings. I Fukushima va ser durant uns dies la paraula clau que disparava l’interès de l’audiència allà on sortia. Com Ebola els dies que semblava que el teníem a prop de casa. Altres grans desgràcies o conflictes, com els d’Ucraïna o Síria, no generen aquesta avidesa de consum. Hem anat concloent que aquella notícia ho tenia tot. Catàstrofe natural i catàstrofe artificial. I, a més, sumant-s’hi, la intervenció humana a prop de zones delicades. I ens interpel·lava perquè era al Primer Món, i aquí tenim centrals nuclears, i servia per reobrir debats. I era terriblement fotogènica, com l’Ebola, que també té escafandres. Quan vam saber que ja feia quatre anys, a banda de sentir-nos més grans -perquè tots recordem on érem, la cara que vam fer, les pàgines de dossier que vam escriure-, vam decidir començar a gratar en les lliçons, en què n’hem après. I hi dediquem el Tema del Dia amb l’opinió d’experts, amb la visió des del Japó de Ko Tazawa, amb fotos d’ahir mateix. Us en recomano la lectura a fons. Una primera conclusió és evident, només cal veure les imatges. Tot i la intensitat amb què es van viure aquells dies, passen els anys i allò és ple de deixalles i d’incerteses. De tristesa, desolació. La primera gran lliçó és constatar que, pel que s’ha destruït, quatre anys són ben poca cosa, no són res.

PUBLICITAT
PUBLICITAT