I AQUÍ
Misc 17/11/2013

Lliçons de diàleg i de valentia

i
Carles Capdevila
2 min

NAVARRO TÉ TOTA LA RAÓ. Demanar la consulta legal a l'Estat és un acte de valentia. Crec que en això podrà comptar amb la unanimitat que tant desitja. Potser el problema ve decidint què fer quan l'Estat -és només una hipòtesi- nega aquesta petició tan valenta. Quan demanes una cosa i t'ignoren, hi ha dos tipus de reaccions: abaixar el cap o bé insistir amb una posició més ferma encara. Crec que és fàcil deduir quina de les dues és la més valenta. Cal suposar que ell, que dóna lliçons de valentia, no en tindrà cap dubte. DURAN TÉ TOTA LA RAÓ. El diàleg s'ha d'esgotar fins al final, has de deixar que siguin ells els que s'aixequin de la taula. Crec que en això pot comptar amb el màxim acord amb els socis de la seva federació. Potser el problema ve decidint què fer si ja s'han aixecat diverses vegades. L'essència del diàleg és el respecte. I hi ha un moment que la resposta a qui et perd el respecte es diu dignitat. Cal suposar que ell, que dóna lliçons de diàleg, no en tindrà cap dubte. NAVARRO I DURAN TENEN TOTA LA RAÓ. És l'hora dels valents, i és l'hora del diàleg. És l'hora d'un diàleg valent. Valentia per dir les coses pel seu nom i no escudar-se en expressions buides. El diàleg valent és el que afronta els temes de cara, i amb ganes de resoldre'ls, no de dilatar-los. Els valents assumeixen les conseqüències i valoren sobretot la coherència. Per tant suposo que els que dubten de les seves intencions poden estar tranquils: qui dóna lliçons teòriques deu d'estar preparat per a la demostració pràctica.

stats