Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Maneres d’ajudar l’escola

HE TINGUT una enriquidora conversa amb Roser Salavert, pedagoga que treballa per a l’estat de Nova York en temes d’innovació escolar. La podreu llegir aquest estiu. Quan li he preguntat sobre la pobresa infantil, m’ha parlat de les community schools de Nova York. Són centres que han assumit que l’escola pot intentar fer de tot, però no resoldre la gana, ni els entorns familiars desestructurats. Aquests centres comunitaris acosten a l’escola serveis socials i mèdics, els centralitzen al servei de l’alumne. Un dia a la setmana potser ve un dentista, que s’instal·la en una aula que habiliten. I d’altres serveis assistencials s’hi aproximen per procurar que aquell alumne tingui opcions de poder ser ben escolaritzat, tenint en compte el seu entorn familiar.

Ho escric perquè fa poc una amiga mestra em deia que cada vegada se sentia més obligada a fer de tot. Intentava ajudar a trobar feina la mare d’un alumne que és brillant, perquè sap que si a casa seva no se’n surten no podrà tenir les oportunitats que es mereix. Quan hem vist augmentar la pobresa infantil, quan sabem que sense entorns estables no garantim la meritocràcia, quan sabem que l’especialització de serveis és bàsica, però que els casos són individuals i necessiten solucions globals, caldran serveis adaptats als nous temps, que posin totes les necessitats de l’alumne al centre. Roser Salavert somriu de satisfacció quan explica casos d’èxit, de centres amb greus problemes que identifiquen i aconsegueixen motivar els alumnes més desfavorits. La innovació, la imaginació i els recursos socials i educatius al servei d’una societat més intel·ligent, o sigui més justa. Teniu propostes a fer?

PUBLICITAT
PUBLICITAT