Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Maneres d’empoderar els joves

TÈCNICS DE CULTURA i de joventut de municipis catalans debatien aquest divendres a Vilafranca del Penedès, capital de la cultura catalana, maneres d’empoderar els joves. M’agrada el verb empoderar perquè implica acció. I inclou poder, que és una capacitat a repartir. Seré obvi, però penso que l’única manera d’empoderar els joves és donant-los poder. Vull dir, per exemple, obrint-los els locals municipals perquè hi facin el que vulguin. Com pot ser que a Catalunya hi hagi esplais que no tenen local? Com pot ser que a uns joves entusiastes, voluntaris, que s’ofereixen, gratis, per educar la canalla en el lleure, se’ls tanquin les portes de l’escola, per exemple, que el dissabte està tancada? O del saló de plens, si convé. Els joves que reclamen confiança necessiten confiança. Els monitors i caps s’ofereixen per educar-nos els nens, i així educar-se ells com a responsables, perquè quan un jove s’emporta els nens a la muntanya sap que ha d’estar atent, i proactiu, i ha d’aconseguir que tornin, per descomptat, i que hagin tingut experiències enriquidores. I fent-ho ell agafa una experiència irrepetible. El meu consell als tècnics de joventut i cultura és fàcil, elemental, que entenguin que els seus jefes són els joves, no només els que manen a l’Ajuntament. Que els donin mitjans, eines, que els provoquin, que els dinamitzin, que fomentin la participació social, cultural, artística. Que reivindiquin als alcaldes que la cultura i l’educació i els joves no són cap problema, són la solució. I, per tant, necessiten recursos, i llibertat. Que no tinguin por, la gent que vol canviar el món ha de ser valenta, ha de tenir ganes de transformar i ha de ser optimista: saber que ho aconseguirà.