Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Maneres de gestionar la por al desconegut

LA POR EXISTEIX. A més ens salva, perquè gràcies a ella subsistim, ens fa assenyats, ens allunya dels perills. Negar-la és absurd. El nostre objectiu més raonable seria això que ara en diem gestionar-la. Mantenir-la sota control, escoltar-la, intentar domar-la. Assumir que condiciona, però que no pot guanyar. El context per a aquesta gestió és clau, i l'eina per fer-ho té un nom: coratge. El coratge és la capacitat de plantar cara a les pors que tenim però que pensem que hem de vèncer. El temerari ignora la por, el covard l'obeeix, el que té coratge i criteri per discernir perills i oportunitats s'enfronta a les pors que li impedirien fer allò que pensa, creu i sent que ha de fer. Ara mateix el món ha col·lapsat, els sistemes han petat, hi ha evidències que moltes coses no funcionen. Cal reinventar infinitat d'aspectes en directe, i cal fer-ho amb determinació. Tinc dubtes que canviar, quan les coses van malament, quan s'han esgotat antigues oportunitats, requereixi valentia. Més aviat canviar és la postura més prudent perquè mantenir una situació insostenible és més aviat una temeritat. L'immobilisme, que sempre és sospitós i sol respondre a interessos personals, es pot arribar a justificar quan hi ha més a conservar que a perdre, però quan la situació és la contrària costa endevinar què porta algú a defensar-lo. S'entén que una majoria posi il·lusió en un pas endavant. I desconcerta que s'apel·li a presumptes valors col·lectius per dir-li a un col·lectiu que no són hores per avançar, just quan allà on som s'enfonsa.