Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Megafonia de ficció a la R16 de Renfe

UNA DE LES MÀXIMES més tristes d’aquesta vida és que tot pot empitjorar. Sembla difícil imaginar un servei més problemàtic que el de Rodalies, però Renfe ho ha aconseguit. Des que al gener auditem les incidències dels trens, ja ens vau avisar que miréssim també les línies que anomenen Regionals. Costa pensar que alguna línia pugui funcionar pitjor que la R3, la de Vic. Però la R16, Regional que va de Barcelona a Tortosa i Ulldecona, la dobla en incidències, en pateix dues d’importants cada dia, un total de 245 ja aquest 2015. Tant la R3 com la R16 comparteixen problema: una via única, i una deixadesa també única de qui presta el servei. Si llegiu el relat en primera persona de Joan Callarissa, els seus viatges en el que a Ulldecona anomenen el tren de la mort, us semblarà un homenatge a l’absurd, tot esperant el comboi, tot esperant que algú hi posi seny. Si no fes plorar, faria riure la idea que un servei pregravat de megafonia t’anunciï que el tren està arribant a la via quan en realitat trigarà una hora i mitja a fer-ho. Si no fos que la gent té feina, i ha d’anar al metge, o a estudiar, seria tota una aventura surrealista això que explica que alguns dies arriben tan tard al Passeig de Gràcia de Barcelona que l’estació ja està tancada i han de buscar algú que els obri les reixes per poder-ne sortir. Tot això degudament amenitzat per unes trucades al servei d’informació on els asseguren que tot va bé. Però és que el telèfon no és el plat fort, tampoc, de Renfe. Quan des de l’ARA els telefonem perquè ens donin la seva versió sobre aquests serveis deficients, no diuen res. Molt millor els missatges pregravats de megafonia, feliçment aliens a la dura realitat.

[ ARA Control Renfe]