30/01/2013

Memòria històrica amb ànima

1 min

Diumenge, als Premis Gaudí, Montserrat Carulla rebrà el reconeixement de la professió a una carrera formidable, i el mateix dia podreu llegir (i veure en vídeo) l'entrevista a l'Ara Tu on l'actriu fa memòria. I aviso que en té molta, com demostra el llibre El record és un pont al passat , que acaba de sortir, i on coneixem la nena que va ser i que admet que mai ha deixat de portar amb ella. Els seus records els ha convertit en escenes curtes però intensíssimes que descriu amb precisió i on no ens estalvia gens de dolor. Moments de lluita per la dignitat en un ambient indigne. Insisteix molts cops que no hi ha rancor, però tampoc perdó. Montserrat Carulla transmet amb emoció i sense cap intenció d'edulcorar res, a pèl, la misèria de la postguerra, els anys de professió que el feixisme li va robar, la prohibició de parlar en català, les dificultats d'una dona per fer una carrera en un context masclista, el fracàs del seu primer matrimoni. I va mostrant la seva capacitat de resistència i de persistència, de plantar cara. El llibre enamora com ho fa ella al natural perquè es mostra de veritat, amb tot el coratge i la tendresa. I acaba bé, amb una gran història d'amor. Emociona que el publiqui perquè justament la seva va ser una infantesa sense llibres a casa, on ella s'enduia d'amagat poemaris de les llibreries per copiar-los i tornar-los, fins que en va poder començar a comprar a terminis. No suporta que es parli de gent vella i li encanta en canvi, als 82 anys, que es reconegui el valor de ser gran. I ella és una persona i una actriu molt i molt gran.

stats