15/11/2011

Mètodes motivadors de tota la vida

1 min

Escric des d'un seminari a Oxford, on directius de premsa de tot el món parlem sobre com reinventar-nos. S'hi detecta molta concentració, molt d'interès, molta curiositat. Es perd poc el temps, tothom pren apunts. Hi ha molta, molta pressa. Els mitjans de comunicació dediquem grans esforços a buscar nous models de negoci i noves plataformes, perquè si no ho fem no ens en sortirem. Com molts altres sectors, en temps de bonança vam trigar a innovar. Res com la gana per despertar una creativitat sense treva.

Intento aplicar-ho més enllà del nostre gremi. Segur que la crisi europea, aquesta angoixant constatació que anem enrere, ajudarà a matar l'obsessió malaltissa per consumir i entretenir-nos sense solta ni volta i despertarà -sí, per força- les ganes d'aprendre, de millorar, de reeducar-nos. L'èxit de l'educació contínua no depèn de l'oferta, sinó de la necessitat imperiosa d'esforçar-nos per accedir a noves feines. La majoria s'esforça només (o sobretot) quan ho ha de fer. El món que ve és molt dur, continua sent injust, seria estúpid positivar-lo a cegues, però ens farà millorar. Ens motivarà a espavilar-nos amb un mètode poc modern però molt eficaç, el de tota la vida, la necessitat de fer-ho, la que fa que la gent penqui més i aprofiti millor les oportunitats en països emergents que en països acomodats.

stats