CADA COP tenim més oportunitats per tenir nous punts de vista, i ben diferents, i ens conformem col·leccionant opinions semblants a les nostres, i a vegades ho complementem amb opinions oposades, que compleixen exactament la mateixa funció, refermar les que ja tenim. Sé que això canviarà, o almenys m'ho vull imaginar així, perquè és ben possible, ho tenim ben a l'abast. Ahir un periodista de fora em deia que la nostra feina ha de ser buscar opinions, o visions, que construeixin una mirada global. D'altres països i realitats i interessos. I hi estic molt d'acord. No serà una mirada homogènia, però ens sacsejarà per acumulació, si ens esforcem a fer nous exercicis d'empatia, i a més tenim ganes de deixar-nos provocar en el sentit més autèntic de la paraula, que no és escandalitzar-nos sinó pensar diferent. Ens vam anar engrescant i ens imaginàvem un sopar global, una sobretaula mundial on s'abordessin, amb calma i amb passió, amb tolerància però amb tota la vehemència, amb educació i amb mirada oberta, els grans problemes que ens fan perdre la son a tots. Al cap d'una estona d'eufòria, pensant-hi bé, vam concloure que aquesta idea és possible, però serà incompleta. Imperfecta. La sobretaula requereix temps, i que hi hagi un plat a taula. I el projecte exigeix gent que hagi tingut accés a l'educació per poder-hi pensar a fons. Per tant, mentre somnis com aquests ens estimulen a reiniciar el món, caldrà concentrar-se en les prioritats de sempre, el dret elemental de tothom als aliments per al cos i els aliments per al cervell. Eliminem la gana i la ignorància, i les sobretaules globals que ens esperen seran insuperables.
