Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Moltes moltes gràcies, Albert Sánchez Piñol

Gràcies, Albert Sánchez Piñol, per les hores de plaer immens i intens que m'ha regalat Victus . M'has atrapat, m'has fet riure, m'has fet plorar, m'has fet aprendre molt. I -sobretot, sobretot- m'has fet entendre un episodi llunyà però tan transcendent per al que som, que és tant com dir-te que m'has ajudat a entendre'm millor. Els fets de 1714, que defineixes com la tragèdia perfecta, com el material somiat per tot escriptor, necessitaven una novel·la perfecta. I la tenim, i gràcies al teu talent, esforç i prestigi compartirem d'on venim amb la part del món que vulgui servir-se de la literatura per endinsar-se en les paradoxes de les guerres i la condició humana. Gràcies, Albert, per haver-la escrit en la llengua que t'ha vingut de gust, la que t'ha estat més útil. Quan ho vas anunciar em costava entendre per què, al cap de vint pàgines ja no n'era conscient, i després d'acabar-la, i d'aplaudir, ja no m'importava el perquè, només celebro que et deixessis portar pel vehicle que t'ha permès fer una obra mestra. A més, com a propina no buscada, desmenteixes els que pregonen que aquí s'odia o margina el castellà. Gràcies, Albert, per fer-me estimar el Martí Zuviría i la seva estranya família, sobretot el Nan i l'Anfán, terriblement entranyables. Gràcies per fer-me descobrir els matisos i la grandesa de Villarroel, per transportar-me, sacsejar-me i divertir-me moltíssim durant sis-centes pàgines i tornar-me a casa menys ignorant, una miqueta més lúcid, optimista, convençut que dels errors se n'aprèn, que el fil de la història ens cohesiona i que un desenllaç feliç i pacífic és possible i és proper. Als màrtirs de 1714 els devem la dignitat i qui som avui, i a tu et devem ara que t'hagis convertit en el seu intèrpret de manera magistral i oportuna.