No rebentis el meu porquet
EL 2011 EL FONS DE RESERVA de les pensions tenia 66.815 milions d’euros. El 2012 el govern Rajoy se’n va gastar 7.003. El 2013, 11.648. El 2014, 15.300. El 2015, 11.500. A principis de juliol, 8.700 milions. I ahir, 1.000 milions més. En queden 24.207. No cal ser cap crac de l’economia per deduir que aquesta guardiola té els mesos comptats. I no cal ser tremendista per posar-se a tremolar, perquè tot sembla indicar que el govern seguirà en mans dels que s’han cruspit el porquet amb impunitat mentre presumien de gestió exemplar. I no cal ser gaire rancuniós perquè et vinguin al cap les vegades que han manipulat el tema de les pensions per captar vots tot espantant la gent gran. Qualsevol projecte polític que no sigui el seu posa en perill les quotes per als jubilats, han cridat cada dia mentre a la nit agafaven el ganivet, giraven el porquet de cap per avall i anaven gratant per fer-ne saltar les monedes.
En diem guardiola de les pensions, d’aquest fons, per la sensació de seguretat que dóna -que donava, perdó- tenir uns diners que has anat estalviant per a una emergència. Els diners són allà, i no els pots tocar si no és per una causa molt justificada. El més aterridor no és només la velocitat amb què l’esgoten, és que tot i ser un fons de pensions ni tan sols sempre se’l gasten en pensions. Aquest mes sí, però altres vegades l’han fet servir per a altres partides. Em temo que Rajoy, Montoro i companyia no s’estimen aquest porquet com si fos la seva guardiola, sinó que en disposen alegrement sabent que és la nostra. Potser mentre rebenten el nostre futur pensen, alleujats, que aquest marró ja se’l menjaran uns altres, els que vinguin. I s’excusen pensant que aquests altres al seu lloc haurien fet el mateix. I potser tenen raó i tot. I així ens va.
