Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Pobres, nenes núvies,víctimes i analfabetes

EL PARLAMENT de Malawi ha prohibit casar-se a les nenes menors de 18 anys. És una petita victòria mèrit de set anys de feina d’una ONG en una guerra molt perduda encara. Hi ha poc temps per celebrar-ho, perquè com detallava ahir l’excel·lent reportatge de la Marta Rodríguez, encara cada any es casen 15 milions de menors de 15 anys al món. Dos cops la població de Catalunya. Es casa una menor cada dos segons. El 10% de la població del món, o sigui, una de cada cinc dones, es va casar de nena. La majoria són enllaços forçats per la tradició i sobretot per la pobresa i l’analfabetisme. I aquests casaments fomenten el cercle de més pobresa i més analfabetisme, perquè les nenes convertides en núvies i en propietat de la família d’un nuvi que sovint podria ser son pare pateixen riscos de violacions, abandonament escolar, malalties sexuals, violència i mort per dificultat en l’embaràs o el part. Un drama global que continua en augment. A vegades tendim a lamentar, des de la distància, “com pot una família vendre’s la filla”, en lloc d’entendre que la pobresa i l’analfabetisme són dues plagues que només es resoldran amb els seus antídots directes: la igualtat i l’educació. Sí, sí, som al 2015 i hi ha moltes nenes al món a les quals se les condemna a apartar-se de l’escola. Que la dona continuï sent ciutadana de segona en tants indrets del món i que se la privi de la infantesa, del dret a aprendre i per tant a prosperar i a fer-se respectar provoca una indignació que ens hauria de mobilitzar molt més. Comprovar un cop més on és l’arrel ens ha de fer concloure que la pobresa és la causa que milions de vides no siguin dignes, que, de fet, ni tan sols siguin vides.