"NO HEM HERETAT els mots per la joia i el cant / tant com pel plany irat i la pregunta". Aquest és un dels versos inèdits de Miquel Martí i Pol que podreu trobar en el poemari Veu incessant , que l'ARA i Edicions 62 portarem als quioscos aquest cap de setmana, coincidint amb els 10 anys de la mort del poeta. Hi ha aquest altre: "Si esbrineu d'un sol gest el secret dels meus versos / els heu arrabassat la meitat de la vida". Són poemes que mai s'havien publicat en una edició completa, unitària i independent. La feina de recuperació dels investigadors Roger Canadell i Montserrat Caral documenta la crisi existencial i religiosa del poeta i els passos que fa cap a una poesia de caràcter més social. Us en deixo un tercer exemple: "Quan aprengueu d'estimar-vos / més que tota altra cosa, / s'haurà acomplert el gran manament / i jo perduraré pels segles dels segles". Hi surten dos conceptes rellevants. Estimar , que associem al poeta osonenc, perquè els seus versos ens han ajudat a trobar paraules que semblaven nostres en celebracions de l'amor o en comiats de gent estimada. De l'altre concepte, perdurar pels segles dels segles , en vivim tot just la primera dècada. Martí i Pol perdura a la memòria i a l'ARA de diumenge el recordarem en un dossier i a cada pàgina: serà un diari especial dedicat a la seva figura. Assumim amb plaer el deure cívic i cultural de retre memòria a qui ens ha ensenyat a estimar i ens ha deixat d'herència mots per a la joia i el cant, i també, esclar, per al plany irat i la pregunta.
