17/05/2015

Què assenyala el dit aixecat d’Aznar

2 min

Aznar, a qui ahir Esperanza Aguirre reivindicava com a “referent moral” (!!!) del partit, acumula uns quants mèrits indiscutibles. Es va carregar els pactes de la Transició, va convertir la catalanofòbia en negoci electoral i va saber crispar la població com pocs. Recordo Iñaki Gabilondo admetent que l’aznarisme va aconseguir despertar el pitjor d’ell, el treia de polleguera. També mentia com pocs, ja fos anunciant armes de destrucció massiva a l’Iraq o trucant a directors de diari l’11-M per assegurar que “ha sido ETA ”. Avui vull reivindicar un altre mèrit d’Aznar, la transparència. Com a home primari, elemental, va de cara. Parla l’anglès que parla, llueix els músculs i abdominals que pot, presumeix de beure el vi que li dóna la gana, i sobretot sobretot simplifica de manera exemplar les estratègies de la FAES i el seu partit. En el seu dia ja va dir que abans es trencaria Catalunya que Espanya, i no paren d’intentar-ho, atacar la convivència, practicar la xenofòbia electoralista, fer la guerra a la immersió. Crispar. Ahir Aznar, amb el dit aixecat, un tic autoritari que el delata, va anunciar que cal combatre els nacionalismes “amb totes les conseqüències”. Molt transparent, revelador. I venjatiu. El seu dit aixecat assenyala el camí, el pla. El sobiranisme ha d’entendre que si el procés no progressa hi haurà voluntat de càstig. I el terceraviisme ha de reaccionar per impedir-ho. No dic impedir l’èxit del procés, que a vegades sembla la seva prioritat única, sinó lluitar -almenys amb la mateixa força- contra el càstig amb totes les conseqüències que profetitza Aznar. Perquè empitjorar dins d’Espanya seria el gran fracàs dels que aspiren a millorar dins d’Espanya, suposo jo.

stats