Què pensen de debò els empresaris

Un dels aspectes que va guanyant interès i morbo és l'opinió dels empresaris sobre el procés cap a l'estat propi. Com sempre que parlem de col·lectius, respondre a la pregunta trampa del títol és impossible, perquè no són homogenis i deuen tenir visions diverses i contraposades. S'hi afegeixen, a més, un parell de dificultats afegides. La primera és que a l'empresariat en general li agrada poc mullar-se, per motius evidents de tàctica i de no complicar-se la vida. La segona, que -per aquest motiu- molt pocs donen versions oficials, i en canvi en donen fora de micròfon, i quan ho fan l'adapten a l'interlocutor. En conec que a una persona que intueixen independentista li diuen que estan emocionats i disposats a reinventar-se si cal pel futur del país i a la que intueixen unionista li expressen una angoixa enorme. I la realitat deu ser allà al mig, que ho van trampejant com poden, a veure de quin cantó es decanta la balança. Sí que m'atreveixo a treure alguna conclusió genèrica i provisional. Una és que, com que cadascú viu en la seva bombolla, la del sobiranisme ha crescut popularment i políticament però no ho ha fet en el món econòmic. I per les rutines que es creen en totes les bombolles, als que ho comencen a veure clar els costa sortir de l'armari, i en canvi als que no ho veuen gens clar els costa poc fer declaracions amenaçadores, perquè se senten majoria en el sector i en el seu cas el canvi els pot portar a perdre pes. Donen la cara els que realment temen per si les coses canvien i són més prudents els altres. I una altra és que, a la recerca de l'estabilitat, la gran majoria es mourà cap al terreny que considerin més estable, de manera que el que pensen de debò els empresaris ho sabrem quan el procés estigui acabat.