Rajoy, Rivera i Sánchez, trio de la cella arrugada

FA TEMPS QUE dura la competició entre PP i PSOE a veure qui és més espanyol, espanyol entès en aquest cas com a protector de l’essència pàtria i al·lèrgic a la diversitat dels pobles que configuren Espanya fins ara. Però els dos s’arrisquen a quedar curts i tous davant d’un pletòric i inflexible Rivera, que ara s’erigeix en el líder de la línia dura contra l’independentisme, al qual no es pot concedir ni pa ni aigua.

Aquest duel a tres bandes fa que cada dia Rivera, Sánchez o Rajoy hagin de sobreactuar i arrugar les celles i posar cara de preocupats i alhora de contundents, i mostrar-se del tot indignats per fets que tot i sortir d’un Parlament elegit per la gent ells han de qualificar sempre d’antidemocràtics, no els preguntis per què. És el que es porta, el que els indiquen els mitjans que els esperonen i inspiren i renyen el dia que no es treuen un article constitucional de sota l’ala.

Això garanteix que fins al 20-D aquests tres partits, que per cert són els que es repartiran el poder, lluitaran a veure qui és més inflexible amb el que passi a Catalunya. Sens dubte una manera de fer encara més irreversible el procés. El tacticisme i la por que sigui un altre qui rendibilitzi la catalanofòbia els fa molt semblants, l’única diferència és qui la diu mes grossa, qui acontenta millor la claca, cosa difícil perquè sempre hi ha espontanis com el president d’Extremadura i il·lustres tertulians que posen més avall el llistó.

En aquest context, les postures voluntaristes que es plantegen demanar permís a Madrid per a un referèndum, coneixent aquest clima que es respira a Madrid, comencen a semblar una càmera oculta, i a sobre de les que no fan cap gràcia.