Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Rajoy: El mètode i els lapsus

RAJOY HA PARLAT. Amb el seu estil contradictori. D’una banda, el 27-S és l’amenaça més gran per a l’estat espanyol. De l’altra, no seran plebiscitàries. Costa d’entendre que unes eleccions normals siguin tanta amenaça, però és la seva manera de fer, incapaç de mantenir cap coherència, les paraules diuen una cosa i el to ho rebaixa, ho vol fer tan avorrit com li sembla a ell tot plegat. Hi ha un fet anecdòtic, però rellevant. Va confondre’s d’article de la Constitució. Volia parlar del 135, el que el PSOE amb els vots del PP va modificar a corre-cuita un estiu a les ordres de Merkel per garantir l’austeritat, i va dir el 155, que és l’article que podria permetre suspendre l’autonomia. “M’ha traït el subconscient”, va admetre, i és fàcil deduir en què estava pensant. Tots tenim lapsus, però confondre dos articles tan importants, que comencen per 1 i acaben per 5, que un imposa austeritat i l’altre pot suspendre un govern, indica certa lleugeresa. Encaixa en aquest perfil de Rajoy emmandrit, que aborda els temes ben bé quan no hi ha cap altre remei, que s’ho mira des de lluny, per sobre. Però és que són dos articles bèsties, i parlem de decisions bèsties. Aquest seu caràcter, el de treure importància als hilillos de plastilina de la vida, serveix per a la caricatura. Penso que és ben bé mala sort que en un moment tan important i davant de fets tan decisius el destí hagi col·locat al davant de l’estat espanyol un home tan superficial. Però com que va ser la voluntat democràtica de la majoria d’espanyols, i no el destí, serà ell provisionalment el líder triat per gestionar l’amenaça més gran, i per decidir quin ús fa d’uns articles que té per allà, que comencen per 1 i acaben per 5.