Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Reaccionarem abans d’extingir-nos?

M’AGRADA ACABAR les converses dominicals sobre el món que ve preguntant si d’aquí deu anys el món serà millor. El convidat d’aquest diumenge, l’historiador Dipesh Chakrabarty, em va respondre: “Malauradament, no. Crec que el món tindrà una tensió climàtica més gran i serà més conflictiu per aquesta raó. L’Índia té una població de 1.250 milions de persones. La meitat de la població, més de 500 milions, són menors de vint-i-cinc anys. L’Índia no els pot proporcionar una educació, un sistema sanitari, un habitatge, a tots. Imagini’s tanta població jove sense seguretat, de quantes maneres aquesta energia es pot expressar”.

Chakrabarty és un home lúcid, el seu discurs pot sonar apocalíptic, perquè analitza el risc immens del canvi climàtic, però el seu to és serè. Defensa que “som una força geològica del planeta, vam començar a interferir en els seus processos físics, i estem posant en perill les nostres vides i les d’altres criatures”. Des d’aquesta mirada, el professor entén que el capitalisme no té futur, perquè no és sostenible. “El carbó és considerat el combustible fòssil disponible més barat, tot i que és el més agressiu. Si som capaços de calcular el seu cost social, hi haurà d’haver un canvi polític, no es podrà continuar així”. Chakrabarty entén que encara tenim les nostres oportunitats, però només reaccionarem si patim, i quan li dic que ja estem patint, ho aclareix: “El patiment actual encara no afecta la gent. Haurà de ser més general. Quan faci més mal als rics, actuarem”. Ens hem avesat a viure al límit, a esgotar els terminis, a reaccionar des del precipici. Un mal costum i un mal presagi per a problemes que requereixen més planificació i menys improvisació.