Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Rodalies ens deixa sense paraules

Ahir vam demanar la participació dels lectors comentant com vivien el col·lapse de Rodalies, i els comentaris es van moure entre la desesperació, la burla directa com a teràpia per no tirar-te a la via, o alguns “què podem dir de nou”. Ja no queden paraules. A la meva infantesa jugàvem a dir si Renfe volia dir “ Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados ” i entremig hem vist arribar totes les tecnologies inimaginables, però la línia de Vic, la meva, continua ancorada en el passat més fosc.

Que no tinguem paraules no vol dir que ens hàgim de rendir. A l’ARA últimament hem fet dossiers sobre el tema, hem estrenat una eina interactiva que controla els retards gràcies a la vostra informació, i ens hem compromès a fer costat a uns usuaris que són víctimes d’una manca de respecte inexplicable. El que sí que passa és que ja hi ha hagut tantes promeses falses, tantes bones paraules, tants gestos d’aproximació, que s’ha de canviar el to i l’estratègia. Estic convençut que el sobiranisme rep un gran impuls dels desastres en infraestructures, que demostren cada dia de manera efectiva la necessitat de tenir un estat a favor en lloc de tenir-lo en contra. També em sorprèn molt que els partidaris de l’acord amb Espanya no siguin els primers a escandalitzar-se, quan són els més grans perjudicats -si agafen o agafessin el tren, esclar- per aquest menysteniment. Se’ls perjudica per partida triple. En primer lloc com a usuaris -si ho fossin-, en segon lloc perquè això genera desafecció i poques ganes de federar-te, i en tercer lloc perquè costa d’explicar que et vulguis quedar en un estat que et tracta així -si has d’agafar el tren, esclar.