13/07/2015

S’avança quan es mira cap endavant

2 min

S’ESTÀ GENERANT un clima que ve a dir, de manera desesperada: “Tant us costa posar-vos d’acord?” Ho entenc, però no ho comparteixo. És molt difícil posar-se d’acord. Moltíssim. Per tres motius. En primer lloc perquè no es pot fer un referèndum normal, pactat, l’Estat no vol ni sentir-ne a parlar. O sigui que les propostes creatives no són cap caprici, són una necessitat. En segon lloc perquè el sobiranisme té diferents ideologies, i és lògic que els uneixi la independència però els separin altres temes importants. I en tercer lloc perquè el procés sobiranista n’inclou un de regenerador, i necessita la societat civil, i fer casar tots els actors és una feina complexa. No estic justificant que no es posin d’acord, perquè sé que s’hi posaran. Simplement hem de saber valorar-ne la dificultat, per celebrar el mèrit que haurà tingut que s’hi posin. La necessitat de posar-t’hi és un bon estímul, però requereix intel·ligència i maduresa. És evident que aconseguir la independència és un projecte d’una dificultat altíssima, i cada etapa és més dura. És diferent anar-se queixant que el procés s’encalla amb qualsevol petitesa (que no és cert) que saber valorar en positiu com se supera cada obstacle. Entre el que anomenem “la gent” s’ha instal·lat la idea que “els polítics no se’n surten”. Però la solució dependrà de tots: dels partits, de la gent en general, de les entitats civils, de cadascú en particular. Tothom exigeix generositat als altres. Quan hi hagi un format definitiu i sapiguem com es presenta el sobiranisme, serà l’hora que tothom mostri la seva, de generositat, acceptant com a bona la solució que hagi sigut possible. Girant full i mirant endavant, que és la millor manera d’avançar.

stats