Publicitat
Publicitat

UN CAFÈ AMB EL CANDIDAT

“Sempre supero el que diuen les enquestes”

El candidat del PPC a l'alcaldia de Barcelona confia que les enquestes "ara també s’equivoquin", però assegura que no canviarà: "No faré una política de plató de televisió"

“Visc a Sant Ramon, a les Corts, fa 25 anys. De nen vivia en uns pisos de lloguer de La Caixa a la Diagonal, a cavall entre les Corts i Sant Gervasi. La roba la trio quan em llevo, aquest és el problema. Com que tot està a les fosques i no pots despertar la família, a vegades porto sabates negres, pantaló blau i mitjons marrons. Els meus fills tenen 20, 16 i 9 anys. ¿El gran et votarà? No n’hem parlat. ¿Han portat bé que fossis polític? Quan era president del PP era més dur. Com a regidor és més fàcil compaginar feina i fills, anar a un concert de nadales, a la Cavalcada... Pots fer de pare i polític, que són les sigles del PP.

¿Qui et diu si ho fas bé en campanya? Ja em renyo jo prou. Sóc patidor i molt autoexigent. ¿Algú de casa preferiria que no fossis polític? Sí, perquè no ha sigut mai fàcil ser del PP, i hi ha hagut circumstàncies complicades personalment. Per poques hores no vaig ser víctima i objectiu imminent del comando Barcelona d’ETA... És la meva quarta campanya com a cap de llista, igual que Trias. I en vaig fer una a les catalanes contra Pujol i Maragall. Una campanya agraïda i fàcil no l’he tingut mai. Les primeres municipals van ser en plena guerra de l’Iraq, que va dur tensió afegida. Vaig ser agredit, em van pintar la casa, el replà... En un any va morir el meu pare, el meu germà petit, havíem fet el relleu de la presidència del PP (sóc l’únic president que ha sortit per la porta i no per la finestra), i els antisistema em feien la vida impossible.

És l’últim cop que et presentes? Algun dia voldré tornar a fer d’advocat. Ara em plantejo anar a totes, però sense traspassar les línies que no s’han de traspassar mai, que són el respecte i defensar les teves idees sense anar més enllà de discrepàncies òbvies. No hi ha cap promesa que faci en campanya que no l’hagi fet abans a l’Ajuntament.

T’ha perjudicat ajudar Trias? Hem coincidit, i no m’importa, reforçant amb més d’un 40% les polítiques d’atenció a les persones. O les inversions als barris. Era regidor en els anys dels Jocs, i quan ICV o CiU boicotejaven projectes vinculats als Jocs, jo ajudava Maragall, i ni abans era socialista, ni ara convergent.

Quina porra fas? Toco fusta, però sempre he tret més regidors del que diuen les enquestes. Espero que ara també s’equivoquin, però no canviaré, no faré una política de plató de televisió. Fa quatre anys hi havia una polarització brutal entre Hereu i Trias i vam pujar dos regidors.

Destaca una proposta concreta. El pla de feina, o la rebaixa fiscal de l’IBI.

¿Enderrocaries abans el zoo o l’Imax? Can Vies, enderroc immediat, tant sí com no. En el cas de l’Imax, s’hauria de redefinir amb una planta baixa, i recuperar la façana des de la ciutat al mar.

¿Quin és el millor alcalde que ha tingut Barcelona? Maragall, fins als Jocs Olímpics, i amb diferència. Em deia que jo era el regidor que més coneixia Barcelona.

¿Ser germà del ministre et perjudica o t’ajuda? No ho sé, des que vaig néixer que hi és, el meu germà, perquè ell és el segon de deu i jo el vuitè. Sempre he estat en aquesta posició amb el mateix tarannà i la filosofia política que quan ja tens el missatge llançat no facis el que no és necessari. Cadascú té el seu perfil.

A Google la paraula més buscada al costat d’Alberto Fernández Díaz és muerte. Es van inventar que havies mort. M’han fet campanyes d’internet infames... M’han donat per mort a Twitter i va ser trending topic. Un dia anava a un partit de l’Espanyol, un 11 de setembre a Cornellà, i si em descuido fan un minut de silenci estant a la grada. Ara en faig broma, però és dur.

¿Ser perico t’ajuda? Bé, sempre hem crescut davant l’adversitat, no? Això et demostra que tinc tots els estigmes. Perico, del PP, Fernández, castellanoparlant... Al col·legi ja em deien perico, era l’únic de la classe.

EL GOS WINSTON I LA HARLEY DAVIDSON

Dormo sis hores. Faig dos cafès al matí i gairebé seguits. Un de normal i l’altre descafeïnat. La resta del dia Coca-Cola Zero o aigua. Per esmorzar, un suc de taronja abans de sortir de casa, a les 7 del matí ja sóc fora. Vaig al quiosc on compro els diaris, prop de la seu del PP, i allà al costat hi faig un entrepà. Tinc un pastor alemany, el Winston, li van posar el nom els nens, no sé si per Churchill o pel tabac. Vaig dir que triessin el nom i vaig complir la paraula: sóc polític. A la nit, encara que arribi trencat i siguin les dotze, el trec jo mitja hora a passejar perquè és una forma d’oxigenar-me. Em moc sempre que puc amb moto. Si plou i he d’anar a l’Ajuntament agafo el bus perquè des de casa em va bé. El tramvia també em va bé. Tinc una Harley Davidson que em vaig comprar de segona mà, perquè hi havia la concentració aquí. La faig servir els caps de setmana. I això que em vaig trencar la cama de jove amb una moto i vaig dir que no agafaria mai una moto que no fos una Scooter. Ara en porto una que té 19 anys, la de pizzero que s’engega amb pedal. És una relíquia.

BLOC DE CAMPANYA

La campanya en un tuit

Barcelona uneix, la independència separa. Volem una Barcelona millor, alternativa a la radicalitat de Trias i a l’antisistema de Colau.

La paraula que dirà més

Sóc bastant previsible en els comentaris i plantejaments. A mi em diuen que sóc PP, Persona Previsible.

Formats

M’agrada molt el contacte amb la gent quan no hi ha premsa, perquè sóc Fernández 100%. Si hi ha mitjans, vaig amb el fre posat. Als mítings busco més el to de la reflexió. No m’agrada aixecar la veu perquè m’aplaudeixin els meus, prefereixo fer pedagogia. Els debats són massa telegràfics, no pots rebatre res.

Qui li escriu els discursos

M’ho escric sempre jo i amb quatre gargots.

A qui admira fent campanya

A mi sempre m’havia agradat molt Maragall, perquè era fresc, imprevisible, anava a la seva bola...