Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Sempre es pot caure més avall

AHIR EL BCE va abaixar els tipus d'interès fins al 0,25%, bona notícia per als hipotecats i no tan bona per als que tenen dipòsits. Twitter va arribar a pujar un 73% el primer dia de sortir a borsa. Fabra va continuar l'escalada orgullosa a Canal 9 amb un decret exprés per reprendre el control de la tele amb la missió de liquidar-la. En un món inconstant, una de les poques constants és l'acceleració dels fets, el poder de les inèrcies, l'absència de límits. A vegades sembla que no hi ha sostre, i mai no hi ha terra suficient. Sempre es pot caure més avall, en tots els sentits. Els reptes més clars són recuperar certes calmes, estabilitzar situacions. Però no. Hi ha davallades que tenen tot l'aspecte de caiguda lliure, poden semblar precipitades, però suposo que recullen de cop errors constants no corregits. El PSC era la primera força fa quatre dies i algunes enquestes l'acosten a la cinquena força, amb opcions de sisena. Quan fa baixada, qualsevol esforç és petit per aturar el pendent. I quan passa això, les estratègies que internament s'anomenen "per guanyar temps" són una pèrdua de temps (i d'opcions reals de redreçament). Hi ha una constant en els fenòmens de pujada i de baixada, en els ascensos i davallades que provoquen vertigen: l'allunyament de la realitat. Pujades espectaculars indiquen risc evident de bombolla, baixades urgents delaten aterratges forçosos. Em continuen sorprenent tantes fugides endavant, vist on ens han portat, però suposo que els protagonistes han perdut del tot el control dels frens.