HE TINGUT L'HONOR immens de recollir, en nom de l'equip de l'ARA, el Premi Nacional de comunicació. Des que ens ho van dir ho vivim com el millor regal d'aniversari (dijous que ve fem tres anys). I ho celebrem amb una eufòria poc moderada, amb una eufòria eufòrica, perquè aquests tres anys, per intensitat, ens han semblat com deu anys. Com que vam néixer el dia de les eleccions del 2010, el 28-N, ahir vaig demanar al president Mas si a ell li semblaven també deu anys, i em va respondre que més. De fet, ell té part del mèrit de la intensitat d'aquests anys. Tenir la redacció més integrada d'Europa no vol dir només que siguem molt amics, que a estones també ho som, sinó que vam néixer d'arrel digital, d'això anava el premi. Vol dir que tots mirem de ser multiplataforma. A vegades és injust personalitzar en un nom una redacció tan integrada, però és just dir que com a cap de la web la Sílvia Barroso vetlla perquè no ens desintegrem. Ho fa minut a minut, en cos i ànima. Com que viure en una redacció integrada (i entusiasta i implicada com aquesta) vol dir tenir el privilegi d'aprendre el doble que els altres, a canvi de treballar molt més, sovint començant ben d'hora ben d'hora i acabant ben tard ben tard, ahir l'emoció era doble. Recollíem un premi que la redacció s'ha guanyat per oferir-lo a cadascun dels que ens dieu "Jo sóc de l'ARA" i ho dieu tan de veritat que ho demostreu, ens defenseu, sou exigents i ens recomaneu. Per això el premi només pot anar dedicat a tots els que som i tots els que sou de l'ARA. Gràcies.
