Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Surt el sol, s’allarga el dia i tot recomença

NO HO HA SEMBLAT gens, que fos la primera setmana de primavera. Han sigut dies foscos, negríssims. Hem viscut dol oficial i dolor compartit, en un país tan petit que tots coneixem algú que coneix alguna víctima de la pitjor tragèdia imaginable, amb un final sobtat, absurd, injust i esgarrifós. Ens hem fet moltes preguntes, ens hem saturat d’especulacions. I hi ha hagut de tot: qui ha aprofitat la tragèdia per treure la seva part més agra, i qui ha decidit viure-la, per exemple, fent de voluntari de la Creu Roja al rescat de cossos.

Ara canviem l’horari, fa sol de veritat, els lectors ens envieu fotos d’albades i de postes rogenques, els pantans són plens, s’endevina el verd primaveral, i sé d’algú que avui ja ha decidit fer el primer bany a Palamós. Milers de nens campen lliures per la muntanya gràcies a uns monitors voluntariosos, s’acosten quatre dies festius per a una majoria, i Sant Jordi ja comença a treure el nas.

Anirem responent preguntes, i haurem d’assumir que toca mirar endavant i no enrere. Ens toca reconstruir al màxim una nova quotidianitat carregada d’estima per a les mares que s’han quedat sense fill, els fills que s’han quedat sense pares, els amics que han perdut l’amic de l’ànima.

Costarà. El pou és profund. Despertar-se cada dia i assumir que sí, que allò va passar, comportarà encara molt de dolor. Però haurem d’anar vencent les temptacions de recrear-nos en la desgràcia passada i concentrar-nos a evitar les properes. Consolar i acompanyar.

Cada dia surt el sol i tot recomença. Toca aprofitar els mesos de millor sol per arremangar-nos, somriure i fer que tot recomenci.