Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El TSJC i la independència (la seva)

JA TINC UNA EDAT, em considero una persona informada i amb certa imaginació, i curada d’espants. Però cada dia m’emporto una sorpresa. Admeto que quan ahir va aparèixer  la nota del TSJC, el tribunal que comet la indecència de jutjar uns governants electes per haver posat unes urnes, vaig pensar que era broma, un fake, una provocació d’aquestes que corren per la xarxa. En part pel llenguatge -“no podem romandre impassibles”- i sobretot pel contingut. El TSJC parlant de la independència (la seva), quan els mitjans del règim anunciaven quin dia imputarien Mas, Ortega i Rigau. El TSJC indignat per les manifestacions, “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”. El TSJC omplint-se la boca amb la Constitució i parlant dels elements essencials de l’Estat. El TSJC pretenent ser l’indignat, intentant ser botxí i víctima, presumint del que no demostra. El TSJC jutjant un president i unes conselleres per haver convocat a votar i alhora fent un judici paral·lel a qui es manifesta lliurement per dir que ja n’hi ha prou. Ja veieu que ho vaig mastegant a veure si ho paeixo, però tinc una indigestió de tanta barra, tanta provocació, d’aquest surrealisme que faria riure si no fes plorar per antidemocràtic.

Hi ha bones notícies, però. La gent responent de forma cívica i contundent. L’alcaldessa Colau en una mostra de coherència llegint el comunicat i assumint responsabilitats. I la certesa que cada atac rebrà una resposta proporcionada, que cada intent d’acostar-nos per força ens allunya més. I que el TSJC no podrà ni condemnar ningú per posar unes urnes ni farà que deixem de manifestar-nos. Perquè som en un país lliure, i més lliure que serà.