Tallar la gespa per veure porteria

Ahir Guardiola es va arremangar i va dir prou. Va marcar, amb el to de sempre però amb un llenguatge desafiant, la línia del respecte i la dignitat. Els pesadets de guàrdia diran que s'ha posat nerviós, i que aquest és l'autèntic entrenador, i no el que fingia ser un xaiet. Que diguin. El Guardiola d'ahir és autèntic com sempre que connecta amb l'estat d'ànim dels seus. A Roma va posar un vídeo de Gladiator per motivar els seus jugadors, ahir va gravar en persona un vídeo de no-ficció -al Bernabéu!- per posar-se en primera línia en el cos a cos. No es pot ser més fidel a l'estil de joc blaugrana que jugant a l'atac. Un dia, fa molt de temps, Mourinho va fer el mateix: donar la cara pels altres. El problema és que li va sortir tan bé i es va agradar tant que no ha parat de posar-la, i com que en té tanta que no se l'acaba, ara és esclau de l'estirabot permanent. Que el portuguès provoqui no és notícia. El Guardiola d'ahir, el que alguns lectors ja ens demanen en DVD diumenge amb l'ARA, va anar recollint provocacions amb calma i amb un sol rebot les va tornar totes de cop, amb l'energia acumulada. Paradoxes de la vida, mentre anunciava oficialment que li regalava el triomf en oratòria a Mourinho, l'estava guanyant per golejada. I de passada tallava dialècticament part de la gespa alta, eixuta i tramposa del madridisme perquè els seus jugadors veiessin més clara la porte ria rival.