Tornen els organitzadors de veritat

Sí, ja entenc que continuar parlant de la crisi com a oportunitat no només cansa, sinó que sembla una broma de mal gust, perquè amb oportunitats com aquesta no ens calen enemics. I sí, també sé que abans de criticar res dels ajuntaments toca dir (i a més és veritat) que tenen un problema endèmic de finançament. Fetes les dues prèvies, i avui que mig país la balla per celebrar el 15 d'Agost, espero (i celebraré) que s'acabin per sempre algunes festes majors de nou ric que en els últims anys eren exemple de malbaratament i mal gust. Casos en què es menystenia els organitzadors amateurs de sempre i es professionalitzava en el pitjor sentit: a cop de xec, sense ànima, sense sentit, i sense èxit, esclar. Lamento que la causa del retorn al seny i a les festes gestades per la gent que s'implica i sap implicar sigui l'endeutament. Però espero que almenys així s'esfumi un tic tan preocupant dels poders: regidors que preferien crear serveis nous i contractar directament en lloc de donar ajuts i suport a entitats existents. Ho feien per emportar-se el mèrit d'una activitat pagada per tothom i estalviar-se l'esperit crític propi de les associacions veïnals i juvenils. Felicito doncs els voluntaris de tota la vida que són feliços de no fer festa perquè els altres en fem, i els aviso que se'ls torna a girar feina d'aquesta que fan bé i de franc. Les festes de talonari han mort per falta de fons: visca la festa major de veritat.