Trillo, els morts i qui els vetlla

L’ACTUACIÓ DE TRILLOen l’accident del Iak-42 no té perdó. Ni el tindrà, perquè l’exministre i ja exambaixador ha deixat clar que no pensa demanar-lo. Ho ha dit amb el seu to xulesc, arrogant i prepotent, abans de presumir que és ell que deixa la feina a Londres perquè vol, en el clàssic “ No me echan, me voy ”. I ho va refermar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va al·legar que no demanen perdó perquè fer-ho voldria dir assumir responsabilitats. Així, llegit literalment, és tota una declaració d’irresponsabilitat.

Em direu “I què esperaves?” i ja us responc que esperava més. És incomprensible que un partit patriota com el PP, que fa seva la bandera més gegant possible, deixi de banda l’exèrcit d’aquesta manera. De fet, crec que un ministre de Defensa hauria de demanar perdó cada cop que un soldat que ha decidit servir mor en accident. I si a sobre és una gestió tan nefasta com la del Iak-42, de l’abans i del després, no demanar-lo ja és imperdonable. Si estiguessin més acostumats a demanar disculpes no seria tan noticiable si mai ho fan.

Aquesta gestió d’uns morts de l’exèrcit, tan freda i insensible i maleducada amb unes famílies exemplars que fa tretze anys que lluiten per la dignitat dels seus morts, contrasta amb l’ús partidista i exagerat que han fet sempre els populars de les víctimes del terrorisme. I ve a dir: si els morts són dels altres, els utilitzem. Si poden ser responsabilitat nostra, els ignorem. Hi ha un altre cas que il·lustra com tracten els morts: l’atemptat de l’11-M a Madrid, que van intentar encolomar a ETA per guanyar unes eleccions, sabent que no n’eren els responsables. Amb els cadàvers en calent, en un episodi que hauria de tenir Aznar calladet de vergonya, i no donant lliçons.

Si tracten de manera tan indecent els morts i qui els vetlla, imagina’t què poden fer amb els vius.