Tu al Vaticà, jo al jutjat
L’EXDIRECTOR de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ja és als jutjats. Concretament, a treballar-hi, a fer de jutge. I l’encara ministre de l’Interior, Fernández Díaz, és un ferm candidat a ambaixador d’Espanya al Vaticà.
(I ara disculpeu perquè m’aturo un moment, em pessigo, si voleu també ho podeu fer vosaltres, comprovem que no estem en un malson sinó en una cosa pitjor, que és la realitat, i continuem.)
De Alfonso va demanar al Consell General del Poder Judicial reingressar a la carrera i li han dit que endavant. Hi té dret, per l’article 355 de la llei orgànica per als jutges en situació de serveis especials. Però vist com eren d’especials els serveis que feia des del seu càrrec anterior, és evident que no hi ha dret. És de jutjat de guàrdia.
El PP ha de buscar una sortida perquè el pitjor ministre de la democràcia amb diferència, i perdó per dir-ne democràcia del que ell practica, desaparegui però quedi content. I ha pensat que al Vaticà se sentirà com a casa, i aquest és el problema. Un mentider compulsiu que ha abusat del càrrec i ha sembrat la discòrdia i ha condecorat els guàrdies civils que maltractaven immigrants no hi hauria de ser acceptat de cap manera, a prop del Papa, i a ningú se li hauria d’acudir ni enviar-l’hi, però el nomenament és tan escandalós que sembla encaixar en la lògica dels de Rajoy. La decisió no tindria perdó de Déu, però sí la benedicció d’un establishment bastant infernal.
I ara expliqueu això a un jove de disset anys. Li poseu les cintes de les gravacions vomitives, li feu saber les conseqüències que ha tingut per als dos indesitjables, i després li dieu: veus, bonic, aquest és el sistema judicial, polític i moral que tenim per a tu. Sobretot, creu-hi.
