Vejam de qui et rodeges i sabré com ets

EL NOSTRE ENTORNés molt important. I som decisius triant-lo, podem ser actius invertint el nostre temps i atenció en les persones que s’ho mereixen, que són les que ens fan millors. Agafar les regnes de la vida deu voler dir elegir sobretot amb qui la comparteixes.

A vegades a través de la feina coneixes algú que té bona pinta, però els seus segons, l’equip més proper, està format per mala gent, o incompetents, o totes dues coses. Hi ha qui diu que és mala sort, jo sóc una mica més dràstic. Si algú manté fidelitat i confiança a qui no s’ho mereix, pot ben ser que no sigui aigua clara.

També hi ha qui fa posat de bona persona, conciliadora i incapaç de matar una mosca, però manté llaços estrets amb alguns escurçons i els riu les gràcies quan deixen anar el seu verí de forma injusta i cruel. Tendeixo a considerar-los còmplices i fugir-ne, perquè sumen a la malícia la covardia de delegar la feina bruta.

Però hi ha un munt de bona gent. Quan tens la desgràcia de tenir la sort que una circumstància límit et fa clarivident, t’adones de la quantitat de persones que et faciliten la vida, que et donen amor incondicional, que t’alegren el dia, que et regalen minuts preciosos. Amics amb qui no et fa res plorar plegats, i amb qui t’encanta riure junts. I et sap greu i tot dedicar energia a les excepcions, als indesitjables de torn. I decideixes que cuidaràs l’entorn, tenint la valentia d’apartar-te de qui et dóna mal rotllo, de qui va tant a la seva que s’aprofita dels teus moments més dèbils. I sobretot tenint la generositat d’agrair, premiar i correspondre els que marquen diferències, els que fan que pagui la pena viure i que sigui un luxe immens fer-ho ben a prop seu.