FA UNS DIES vaig conèixer la incubadora de Bell-lloc d'Urgell. Al poble del mestre Joan Solà hi ha set despatxos per a emprenedors en innovació agrometal·lúrgica per donar una empenta a qui té ganes d'iniciar una empresa. Una d'elles, de tecnologia, ja els deixa perquè els ha quedat petit. Tot un èxit. N'hi ha per tot el territori, d'incubadores. A vegades pateixo perquè la gent no avorreixi la paraula emprenedor , de tant que la gastem, sense haver-ne entès la importància, que haurem d'explicar els cops que calgui. Si us cansa el llenguatge, digueu-ne la gent que fa coses . Però són imprescindibles. Us en posaré un exemple. Ahir al Tecnocampus de Mataró celebraven la tretzena edició dels premis Creatic a iniciatives emprenedores. Va guanyar un sistema digital d'intercanvi de targetes de visites. Durant la nit van fer un reconeixement a Verkami. La majoria sabeu què és. Per què els premiaven? El 2010 Tecnocampus va obrir la seva incubadora, que has d'abandonar com a molt als tres anys. I el pare i els dos fills fundadors de Verkami van ser pioners a ocupar un d'aquests despatxos provisionals on t'ajuden a néixer quan no ets ningú i t'escalfen perquè als tres anys emprenguis el vol. El millor de Verkami no és que se n'estiguin sortint tan bé, és que gràcies al seu sistema de micromecenatge ("Visca els micromecenes", proclamen) s'han fet possibles centenars de projectes culturals. Aquesta és la gràcia, la gent que fa coses encomana entusiasme. I, si hi ets a prop, et passen coses. Coses bones.
