Qui aixeca murs amb sentiments?

BENVOLGUT FELIP VI. Entenc la seva pretensió de mantenir el negoci familiar amb el màxim de súbdits, i que per intentar-ho li toqui prendre partit contra la independència, com va fer el seu pare (per cert, amb molt poca traça). És normal que el procés l’incomodi: aquí es parla de fer una república catalana, bastant el contrari del que vostè representa. A banda d’ensenyar-nos la llei, divendres va dir que “no es poden aixecar murs amb sentiments”. M’interessa la seva frase. L’hi compro.

Parlem d’aixecar murs. L’estat que vostè representa aixeca murs a Melilla, en forma de tanques vergonyoses. Fa poc van absoldre uns guàrdies civils que disparaven pilotes de goma a Ceuta contra immigrants que nedaven. I que van morir ofegats, esclar. ¿Vol saber què és aixecar murs? Vagi a Ceuta i Melilla. O miri els refugiats, o els CIE, on s’humilia i maltracta i es considera delinqüents els que no tenen papers, com si tothom naixés amb papers a sota el braç. (Bé, perdoni, vostè sí que hi va néixer amb un paper en forma de títol sota el braç. Però tard o d’hora tots són paper mullat.)

Trobo que apel·lar als sentiments per negar el dret d’un país a decidir el seu futur és utilitzar els sentiments, és un xantatge sentimental. No cola. Aquí necessitem un estat a favor, i el tenim en contra.

El procés no consisteix a aixecar murs. En canvi els abusos econòmics i legals a què ens sotmet l’estat espanyol sí que són un mur contra el progrés i la justícia social.

I quan gent com vostè fingeix que no vol aixecar murs (mentre manté els de Melilla) i ens nega el dret a decidir, el que fa és aixecar un mur gegant, com una casa de pagès, contra la llibertat dels catalans.