I aquesta gent quan treballa?

VA QUEDANT PROVAT que hi ha un munt de conspiradors al voltant dels poders mediàtic, polític i econòmic, valgui la redundància. Que hi ha espionatge, gravacions, dossiers, xantatges i amenaces. Si comptem els casos que anem coneixent és fàcil deduir que seria casualitat que no n’hi hagués cap més. També es fa evident que aquest clavegueram no té res de subtil ni d’elegant i que seria un insult anomenar-lo intel·ligència, perquè si no fes tant de fàstic ni tanta por faria riure.

Per això m’agradaria posar l’accent no només en el que fan, que és il·legal i mancat de tota ètica. Voldria parlar del que no fan. Perquè si un ministre de l’Interior i un fiscal d’Anticorrupció tenen tant de temps per anar fent reunions conspiratòries, si ara sabem que hi ha una guerra soterrada de comandaments policials que s’investiguen els uns als altres, la pregunta és clara: tota aquesta gent quan treballa? Quan fa la feina per la qual els paguem?

Veig certa part fosca del món dels poders, aquí i allà, com una mena de pati d’un internat de nois conflictius, on no es podria detectar cap cas concret de bullying perquè el bullying és a tot arreu, és el sistema. Els maltractats es converteixen en maltractadors. Per conviure-hi has de ser com ells. Per això els poders tendeixen a l’abús i a la covardia. I algú amb pocs escrúpols i molta por és perillós. Hi pots arribar amb un objectiu però cada cop necessites més temps i dedicació i aliats per mantenir-t’hi, fins que acabes oblidant què hi feies i et dediques al cent per cent a sobreviure. Inspirar, conspirar, expirar. Així es respira, en un aire podridet en què no pots confiar en ningú, i menys en els teus. I a sobre no queda temps per treballar, amb la quantitat que n’hi arriba a haver, de feina.