Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Les catalanes han de créixer en participació

Tenim tirada a l'ús i a l'abús de les comparacions entre unes eleccions i unes altres. L'esport d'extreure conclusions és molt practicat, i la proximitat de les gallegues i basques d'ahir, 21-0, amb les catalanes del 25-N l'afavoreixen. A mi em ve de gust fixar-me en la participació. No com fan els perdedors, per desviar l'atenció i obrir una profunda reflexió des de la preocupació per la desafecció que bla, bla, bla (i acaba quedant en res). La trobo una dada molt rellevant per interpretar estats d'ànim nacionals. Ahir, tot i que durant el dia semblava que l'abstenció pujaria, va haver-hi gairebé un 64% de votants a Galícia i a prop del 66% a Euskadi. Són xifres molt superiors a la de les últimes eleccions a casa nostra. Les del 2010 van fregar el 59% i van superar el 56% del 2006 però no el 62% del 2003. Vull creure que l'estat d'expectatives generat a Catalunya portarà una àmplia majoria de ciutadans a les urnes el 25-N. Des de la Diada estem sota els focus internacionals, part de la credibilitat internacional vindrà marcada pels resultats del 25-N, i seria molt positiu acostar-nos almenys a dades com les d'ahir a Galícia i Euskadi. Espero que els partits insisteixin en aquest tema ara, i durant la campanya, i no esperin a lamentar-ho a la nit electoral. I que la campanya tingui aquest factor motivador, integrador, de fer entendre que són unes eleccions importants. Perquè és evident que Europa es prendrà seriosament el camí cap a l'estat propi en funció dels resultats. Però ho és encara més que un increment notable de participació, una bona dada, una victòria claríssima dels vots sobre les abstencions, serà un missatge de confiança en el Parlament català i donarà més legitimitat al procés que s'engegui durant la pròxima legislatura.