HI HA GENT que té claríssim que vol la independència i n'hi ha que té claríssim que no la vol. A aquests grups els convé una pregunta claríssima, perquè ja saben què volen. Però és cert que hi ha un grup molt important i molt poc homogeni, els que anomenem indecisos . A alguns els fa mandra el tema, no el troben tan prioritari. D'altres tenen dubtes. O por. N'hi ha que sospiten que això és una fugida endavant partidista. Molts temen que sigui impossible i acabi sent massa costós el viatge per no arribar enlloc. I podríem anar ampliant la llista de motius que els porten a la indefinició provisional. Noto que hi ha líders que es volen situar al centre, i diuen que volen representar aquest sector. Em costa d'entendre com pensen fer-ho. Representar un sector tan ampli però que està unit sobretot per la indecisió, pels dubtes, és una feina costosa. I qui la vulgui fer haurà de parlar molt clar. Crec que en nom dels indecisos no es pot afegir confusió, sinó que s'ha d'exigir precisió. Puc entendre que als del sí claríssim ja els convingui certa ambigüitat, i als del no contundent també. Però els que dubten han d'exigir projectes transparents a totes dues bandes, una pregunta inequívoca, un pla de treball per saber què passaria l'endemà de la consulta. Quan algú pretén allargar el debat en nom dels que troben que el debat s'ha fet massa llarg, sospito. Quan algú pretén que la consulta es presenti en termes ambigus en nom dels que tenen dubtes, sospito. Qui vulgui representar els indecisos ho té clar: ha d'exigir la màxima claredat.
